Quan tot s'atura: MADEIRA 30

Penultim dia a l'illa, aixo ja s'acaba. Ens quedava per veure bona part de la costa est i nord de l'illa aixi que avui hi hem posat solucio. Una altre cosa que ens quedava pendent i que cada cop que hi passavem davant hi desistiem per mal temps era el pujar al cabo Girao. Aixi doncs, la primera parada del dia ha sigut aquesta. Amb 581m d'alc,ada es el segon penyassegat mes alt del mon, encara que un cop ets a dalt no dona aquesta sensacio. De totes maneres les vistes son esplendides i el color del mar de platja caribenya. Es una de les visites obligades de l'illa i els illencs ho saben de manera que tenen muntades un continu de tendes de merchandising variat des de que surts del cotxe fins que estas contemplant les vistes. De totes maneres la visita val la pena. Deixem cabo Girao per una carretereta que com totes les que us venim explicant presenta un desnivell de consideracio, fins arribar a la via express, unica "autopista" de tota l'illa (dos carrils, pujades i baixades constants i limits de velocitat que oscilen entre els 80 i els 100). Vorajem Funchal, voltagem l'espectacular aeroport de l'illa i arribem a la segona capital de Madeira, Manchico: una bunica poblacio costera eminentment pescadora. Seguim cap a Canic,al, ultima poblacio on es pescaven balenes abans de la moratoria del 1981. Arribem a la Ponta de Sao Lorenc,o, extrem mes oriental de l'illa amb un paisatge forc,a desolador per la manca de vegetacio encara que espectacular per les alc,ades dels penyassegats i el color del mar. D'aqui anem passant poblets de la costa nord, bastant semblants entre ells. La carretera es la pitjor de l'illa: menys florida, amb mes desnivells (si es que es possible) i amb trams tan estrets que amb prou feines hi passem. Tornem pel tunel mes llarg de l'illa (3100m) que uneix la poblacio de Sao Vicente i Ribeira Brava.