Quan tot s'atura: MADEIRA 29

Despres de l'excursio avui ens haviem plantejat el dia mig de descans. La idea era passar el dia a les piscines naturals de Porto Moniz. La carretera que hem agafat encara no l'haviem fet i aixo que es una de les dues que surten des de Paul do Mar. Com la majoria de les carreteres que surten dels pobles costers s'enfila de seguida i ben aviat es poden veure les cases del poble com si fossin de joguina. Malgrat que la carretera segueix la costa, no es facil veure el mar ja que per evitar les fortes pendents va fent entrades a totes les petites valls que anem trobant. Novament estem envoltats de flors blaves i blanques, de pinedes on el sotabosc sembla un prat verd pero que quan t'hi acostes t'adones que si, es un prat, pero de frondoses falgueres. Anem fent cami i malhauradeament el sol no ens acompanya, ho fa de tant en tant quan els espessos nuvols li permeten. A mig cami ens desviem a l'esquerra a la indicacio de miradouro i farol (mirador i far). Com sempre els cartells no menteixen i les vistes valen la pena. Ens trobem a Ponta do Pargo, l'extrem mes occidental de l'illa. Els penyassegats fan basarda i ens meravella el blau turquesa de l'aigua, perque ha de ser tan dificil banyar-se en aquesta illa? Impressiona imaginar-se 500 anys enrere quan d'aquestes costes salpaven vaixells cap a l'oest en busca de la terra promesa, sense cap certesa de trobar-la i amb la seguretat que els hi mancaven molts dies de navegacio per alta mar. Pugem al cotxe i reemprenem el cami cap a Porto Moniz, mes carretera florida, valls verdes i cases que semblen jardins botanics. Com no podia ser de cap altra manera la carretera arriba a Porto Moniz des de les alc,ades i ens mostra un poblet de cases blanques rodejades per una blavissima mar. El nostre pla de descans fracassa ja que el sol ens ha abandonat del tot i la mala mar no permet banyar-se fora del que son propiament les piscines, aixi que dinem per agafar forces i refem el cami fet en busca d'un teleferic que pel que sabem el feien servir el agricultors per arribar a les seves terres. Ens desveim ara a la dreta i agafem una carretera, on nomes hi passa un cotxe, que baixa i baixa en dirreccio al mar. Arribem al final del cami, ens trobem un bar de fusta amb una terrasseta literalment penjada del penyassegat i un teleferic que sembla de joguina. 3€ pels visitants normals i 0,5 pels agricultors. Les petites cabines verdes fan un descens de 451m per una paret practicament vertical ens menys de 5 minuts. El "conductor" del teleferic (persona encarregada de moure una palanaca des de dalt de tot cada vegada que algu vol pujar o baixar) ens explica que quan un cop a baix vulguem tornar a pujar, apretem un boto verd situat a l'interior de la cabina. Pugem a la cabina, es belluga d'un costat a l'altre, la porta es tanca acompanyada d'una sirena de fira afonica i la sensacio es de caure al buit. En el que semblen segons s'arriba a baix on no hi ha cap persona que t'ajudi a baixar ni a sortir i ara entenem aquella historia del boto per tornar a pujar. El teleferic ens deixa en una plataforma de ciment amb unes ratlles grogues pintades al terra i altre cop acompanyant l'escena una sirena, aquesta encara mes afonica, de fons. Fa vent, poc sol i el mar esta darrere un mur de roques relliscoses i d'onades insistents, aixi que desistim un cop mes del bany i decidim pendre el sol. Premem el boto verd... uns segons... 10, 20... i quan creiem que el "conductor" ens havia pres el pel la porta es tanca com per art de magia, la sirena sona i la cabina afegeix al moviment lateral el vertical. Arribem a dalt tement de xocar amb la paret, pero en el fons sans i a estalvis. Decidim preguntar-li al "conductor" si baixen molts agricultors, si encara viuen de la terra, despres de 10minuts de portugues poc desxifrable hem arribat a la conclusio que actualment la majoria de madeirencs, antigament pagesos i tambe no pagesos, viuen actualment dels subsidis de l'estat i practicament ningu viu nomes de la terra. Pugem al cotxe satisfets de la conversa rumb a casa. De cami parem a comprar pa en una especie de paradeta improvisada on una dona de com a minim 120 anys ven pa acabat de fer en un forn fet a base d'una planxa metalica i llenya a la part de sota, val a dir que el pa esta bonissim. Un cop a casa dutxats ens despedim del sol que com cada dia desapareix al mig del mar rumb a la terra promesa.